Real

Municipi de la comarca de la Ribera Alta, en el sector de la Vall de Alcalans. El seu terme limita: al N, amb els de Montroy i Monserrat; a l'E, amb el de Monserrat; al S, amb el de Llombai; a l'O, amb el de Montroi. Dins del seu relleu destaca el riu Magre, el curs del qual abraça en un meandre a la població de Real i el cabal de la qual és aprofitat per al regadiu de la seua horta. Entre les elevacions destaquen la Serreta, el Espolón, el Carruchal i les llomes del Penyal i de Sogroy.

El clima és mediterrani.

La seua economia descansa fonamentalment en una agricultura mixta de secà i regadiu. Els terrenys de regadiu es dediquen a tarongers, dacsa, fruiteres i hortalisses. En secà es troben el cultiu de la vinya, mentre que l'olivera i la garrofera es troben en franca regresió. La producció vinícola és elaborada per la cooperativa local La Realense, subministrat a més matèria primera a una indústria de anisats i licors. La ramaderia conta amb diversos centenars de caps entre boví, llanar i porcs; també està moltdesenvolupada l'avícola.

La población se levanta sobre terreno ondulando y próximo al cauce del río Magro. Su iglesia parroquial es un edificio levantado en 1587 según los cánones del estilo gótico florido, si bien en la posteridad ha sufrido numerosos añadidos e innovaciones. En lo alto de un cerro se conservan los restos del castillo llamado dels Alcalans, construido por los musulmanes sobre algún asentamiento ibérico a juzgar por los vestigios cerámicos.

Les festes patronals se celebren a primers de juliol en honor a San Pedro Apòstol, entre les festes destaca l'acte de la cavalcada, totalment artesanal i realitzat per les colles o grups d'amics del poble.

Les festes es divideixen en, els dies de revetla per les nits i de processó dels distints sants, i en la setmana taura.

Els seus habitants parlen el valencià i se'ls denomina realers.

Imatges extretes de Wikipedia i text de FVMP